Dins de la representació a la Plaça de Verges, hi ha un moment que brilla amb una llum diferent. Mentre la resta de l’obra ens submergeix en la conspiració i la foscor de la Passió, l’escena de El Ram és un esclat de colors, alegria i música. Aquest quadre representa l’Entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem i destaca per ser el moment més vital i participatiu de tota la nit.
Una Plaça plena de llum i color
Quan comença l’escena, la il·luminació de la Plaça Major canvia radicalment. Deixem enrere la foscor per donar pas a una llum càlida i brillant que inunda l’escenari i les muralles medievals. L’escenografia s’omple de vida amb el poble de Jerusalem, on els vestuaris rics en colors contrasten amb la pedra grisa del fons, creant una imatge d’esperança abans de la tragèdia.
Una tradició de generació en generació
El cor de El Ram a Verges és el seu caràcter transversal. És l’escena on la tradició es viu literalment en família. Al voltant de Jesús i els apòstols, es reuneix una gernació de totes les edats: des de nadons en braços dels seus pares fins a avis que han participat en la Processó durant dècades.
Tots inunden l’escenari agitant enèrgicament branques d’olivera, llorer i palmes. El moment culminant és el cant de l’Hosanna, un càntic polifònic que tot el poble entona a l’uníson per rebre el Messies:
“Hosanna, Fill de David! Hosanna, el nostre ungit!
La humilitat damunt del pollí
Seguint fidelment el guió, Jesús entra a la plaça muntat damunt d’un pollí (ase) real, simbolitzant la humilitat del “fill de David”. És un dels detalls més estimats pel públic, ja que l’animal guiat entre la multitud aporta un realisme i una tendresa especials a la figura de Jesús.
Com a tancament emotiu, un cop acabada la cançó, és tradició veure Jesús abandonant l’escena amb un infant a coll, una imatge que reforça el caràcter familiar i de futur d’aquesta celebració a Verges.
El desenllaç: De l’eufòria a la intimitat
Un cop l’alegria de la multitud s’apaga, la llum de la Plaça comença a canviar. L’ombra guanya terreny i el brogit de l’Hosanna dona pas a un silenci expectant. La celebració s’ha acabat i comença el camí cap al sacrifici.
Aquesta transició ens porta a una escena molt més íntima, on Jesús, ja tot sol i cansat pel viatge, buscarà repòs en un lloc clau: La Samaritana i el diàleg al Pou de Jacob.


