Dels elements que no formen part dels dansaires en destaca un que, per la seva importància específica mereix un tractament especial: el timbal. Sol ser la persona de més edat de tots els components del quadre. Normalment s’encarrega d’aquesta funció algú que conegui bé totes les característiques de la dansa. És també el cap del grup i per aquesta funció cal que tingui una sòlida autoritat moral sobre la resta dels components.
Ell és qui decideix les incorporacions dels elements nous d’acord amb les capacitats individuals dels candidats. Ningú millor per ocupar aquest càrrec que una persona que hagi passat per la majoria dels papers específics de la dansa.
L’instrument – el timbal
És també l’únic component que porta un instrument musical, el so del qual la resta de dansaires efectuaran la dansa.
L’instrument és un timbal gros, al qual se li han bloquejat les cordes inferiors en una de sola. El so que produeix és molt greu i lliga perfectament amb el caràcter de la dansa. Si el capdanser és qui porta el control de la mobilitat de la dansa, el timbal ha d’estar completament compenetrat amb ell; ja que té la facultat d’aturar els dansaires i de fer-los recomençar.
Marcant el ritme
Quant el timbaler veu que el de la dalla reté els dansaires sense avançar, executa uns tocs vius i repetits que els dansaires interpreten com a pausa de la dansa; tots s’aturen de cop, com si es tractés d’un mecanisme de precisió, deixen avançar la resta de la Processó, i quan recupera l’espai necessari per reprendre la dansa, donen el petit descans per acabat.
El timbaler llavors recomença la dansa amb els mateixos tocs vius i seguits. Seran l’alerta per als dansaires, i seguidament a aquests tocs vindran ja els propis del pas de dansa.
El ritme de la dansa és un ritme molt simple: un toc llarg amb el seu corresponent espai sense marcar a continuació són els elements que componen la primera part del pas, tot seguit ve un toc curt, amb un petit espai sense marcar que formen el segon moviment del pas, i per acabar queda un altre toc curt que marca l’acabament precís del moviment de la dansa, l’espai sense marcar que queda després d’aquest darrer toc curt, és el necessari per recuperar-se i tornar a iniciar el pas següent. La música de la dansa és, doncs, la successió continuada de tres temps marcats, un de llarg i dos de curts, en el temps que dura el moviment.
