L’escena d’El Sanedrí a Verges representa el centre del poder religiós i el bressol de la conspiració contra Jesús. Després del Sant Sopar, l’escenari de la Plaça es converteix en el palau de Caifàs, on els grans sacerdots es reuneixen per decidir el destí del “profeta de Natzaret”. Aquest quadre d’El Sanedrí a Verges és clau per entendre la vessant política i humana del drama, marcada per la por de les autoritats a una rebel·lió popular.
La reunió dels grans sacerdots
L’acció comença amb un Caifàs inquiet que convoca els savis fariseus: Annàs, Benjamí i Abdaró. Un oficial informa el consell sobre l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, advertint que el poble el proclama rei i que això podria provocar la intervenció dels romans.
Davant d’aquesta amenaça, Caifàs pronuncia la seva sentència més famosa: “És molt convenient que mori… i amb la mort d’un home sol no es perdrà tanta de gent”. Aquesta declaració solemne tanca el debat teològic i obre pas a l’acord econòmic amb el traïdor.
El pacte amb Judes i les monedes de plata
El moment de més tensió a El Sanedrí a Verges és l’entrada de Judes Iscariot. Amb una dicció lenta i solemne, Judes ofereix entregar el seu mestre a canvi d’un preu específic: trenta diners de plata.
- El pesatge del diner: Un dels detalls més icònics és quan Judes compta les monedes una a una davant del Sanedrí.
- La moneda defectuosa: En un gest de gran realisme, Judes detecta una moneda que no li agrada i n’exigeix una altra “de pes”, afegint una capa de cruesa al tracte comercial.
- El jurament: Davant la desconfiança de Benjamí, Judes llança un jurament terrible sobre el seu propi destí: “Si no us venc el qui haig de vendre, llamp del cel em faci cendra!”.
L’inici de la captura
Un cop tancat el tracte, Caifàs ordena armar les Manages. Judes estableix el codi per a la detenció: “Aquell que jo besaré…”. L’escena acaba amb la sortida de l’esquadró cap a l’hort de Getsemaní, mentre la Dansa de la Mort creua l’escenari marcant simbòlicament l’inici de la Processó.
