Tot i que el seu hàbitat natural són els carrers foscos de Verges, la Dansa de la Mort fa una aparició estel·lar a l’escenari de la Plaça que posa la pell de gallina. És, sens dubte, el moment més esperat per a molts espectadors que no la veuran després pel carrer.
Just abans que es precipitin els esdeveniments finals del judici, el so sec i rítmic del tabal anuncia que alguna cosa sobrenatural s’acosta.
Les ombres a la muralla
A diferència del carrer, a la Plaça la il·luminació juga un paper clau. Els cinc esquelets entren a l’escenari i, gràcies als focus, les seves ombres gegantines es projecten contra les pedres de la muralla i el campanar. És una imatge plàstica i potent que només es pot veure aquí.
El missatge: “Nemini Parco”
Enmig del drama de Jesús, la Dansa apareix com un recordatori universal: el temps s’acaba per a tothom.
- La Dalla: Sega la vida sense distinció.
- La Bandera: Ondeja el lema Nemini Parco (“No perdono ningú”).
- Els Platets i el Rellotge: Els esquelets petits ens recorden que el temps avança inexorablement.
Un parèntesi misteriós
L’actuació a la Plaça és breu però intensa. Els esquelets fan les seves evolucions i girs complets davant del públic assegut, permetent observar detalls del vestuari i els moviments que al carrer, amb l’aglomeració, de vegades passen desapercebuts. Un cop acaben el seu ball macabre, desapareixen en la foscor per deixar pas a la sentència final, recordant-nos que la mort és l’única certesa.
