L’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya a Verges recordarà aquest 11 de setembre la figura de l’escriptora vergelitana Maria Perpinyà i Sais amb la lectura de diversos textos seus i acompanyament musical.
Aquest 2026 es compleixen 125 anys del naixement de Maria Perpinyà i Sais, nascuda a Verges el 6 de desembre de 1901. Coincidint amb aquesta efemèride, l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya a Verges reservarà un espai especial per recordar la seva figura i tornar a donar veu a la seva obra.
L’acte tindrà lloc divendres 11 de setembre, a la una del migdia, a la placeta de l’1 d’Octubre, davant de l’Ajuntament de Verges. Després de la lectura del Manifest de la Diada, es llegiran diversos textos de Maria Perpinyà, amb acompanyament musical. La commemoració forma part de la programació de la Diada de Verges d’aquest any.
Una escriptora nascuda a Verges i vinculada a la cultura catalana
Maria Perpinyà i Sais va ser poeta, narradora, periodista, traductora i correctora. Des de molt jove va mostrar interès per la literatura i va començar a enviar poemes a diferents publicacions. L’any 1928 es va traslladar a Barcelona i poc després va entrar a treballar al diari El Matí, on va desenvolupar una intensa activitat periodística i literària.
Només fins a 1934, la historiadora de la literatura Neus Real ha comptabilitzat més de dues-centes col·laboracions seves a El Matí entre poemes, contes, narracions, ressenyes, articles i adaptacions al català d’obres literàries, especialment procedents del francès. També va col·laborar en publicacions com La Veu de Catalunya, La Paraula Cristiana, La Revista, La Nova Revista, La Nau o D’Ací i d’Allà.
La seva obra literària inclou el recull de narracions infantils El follet sentimental, publicat el 1930, i els poemaris Poemes, de 1931, i Terra de vent, de 1936. En la seva poesia hi tenen una presència especial la terra i el paisatge, el país i el vent, elements molt vinculats també al seu Empordà natal.
Maria Perpinyà va formar part d’aquella generació de dones que, durant les primeres dècades del segle XX, van començar a ocupar un espai propi en el món intel·lectual i cultural català. Va participar activament en iniciatives culturals i socials, va pronunciar conferències sobre qüestions relacionades amb les dones i va formar part de la junta directiva d’Acció Femenina, presidida per Carme Karr.
La Guerra Civil i, posteriorment, la dictadura franquista van interrompre una trajectòria literària i periodística que durant els anys trenta semblava plenament consolidada. El tancament d’El Matí i les enormes dificultats per publicar en català van apartar-la progressivament de la vida pública, tot i que Maria Perpinyà no va deixar d’escriure i una part important de la seva producció va quedar inèdita.
Maria Perpinyà i la Processó de Verges
Per a Verges, però, la seva figura té encara una altra dimensió.
A mitjan dècada de 1950 Maria Perpinyà va tornar definitivament al seu poble natal. L’any 1955 va revisar i actualitzar els textos de la Processó de Verges, que havia estat reestructurada pel seu germà, Carles Perpinyà. La seva intervenció va contribuir a fer-ne el llenguatge més comprensible sense perdre el caràcter de l’obra.
La relació entre la seva poesia i una de les tradicions més emblemàtiques de Verges també quedaria plasmada en «Dansa de la mort a Verges», poema publicat l’any 1975 al Noticiari parroquial de Verges i musicat dos anys després, el 1977, pel compositor Josep Maria Cervera.
És, per tant, una autora que forma part no només de la història literària catalana, sinó també de la història cultural de Verges i de la mateixa Processó.
El poble ja li ha retut diferents reconeixements al llarg dels anys. Un dels més visibles és la plaça de Maria Perpinyà, inaugurada el 8 de març de 2012 i convertida en la primera via pública de Verges dedicada a una dona.
Tornar a escoltar les seves paraules
Cent vint-i-cinc anys després del seu naixement, l’acte de l’11 de setembre permetrà fer una cosa tan senzilla com significativa: tornar a llegir Maria Perpinyà al seu poble.
Una escriptora que va marxar de Verges per obrir-se camí en el món cultural de la Barcelona dels anys vint i trenta, que va veure estroncada bona part de la seva trajectòria per la guerra i la dictadura, però que mai no va perdre el vincle amb la llengua, l’escriptura i el poble on havia nascut.
Aquest 11 de setembre, les seves paraules tornaran a sonar a Verges.
Un petit homenatge també des d’aquesta web
Per a LaProcessodeVerges.com, aquesta commemoració té, a més, un significat especialment personal: Maria Perpinyà era la meva àvia.
Des d’una web que fa vint-i-cinc anys que intenta conservar i divulgar la història de la Processó i del patrimoni cultural de Verges, no podíem deixar passar l’any del 125è aniversari del seu naixement sense dedicar-li també el nostre petit homenatge.
Per la seva obra, per la seva defensa de la llengua, per la seva vinculació amb la Processó i, sobretot, perquè les paraules escrites fa tants anys continuen permetent que avui puguem recordar-la.
L’11 de setembre, Verges tornarà a donar veu a Maria Perpinyà.
