Arribem al punt culminant de la representació a la Plaça. Després de ser capturat a l’Hort i jutjat pel Sanedrí, Jesús és portat davant el poder de Roma: Ponç Pilat. Aquesta escena de la Sentència de Ponç Pilat a Verges és la definitiva; aquí es decideix el destí del presoner enmig de la magnificència romana, amb els Manatges custodiant l’escenari mentre la multitud, instigada pels rabins, reclama venjança.
El dilema del Governador i la pressió del Sanedrí
Pilat representa el dubte davant d’un judici que considera injust. En interrogar Jesús, el pretor no troba cap delicte que mereixi la mort i intenta alliberar-lo fins a tres vegades, proposant fins i tot el canvi per Barrabàs.
Tanmateix, la disputa amb Caifàs i el Sanedrí puja de to fins a l’amenaça política: els sacerdots adverteixen Pilat que, si no el condemna, n’informaran directament l’emperador Tiberi. Davant el temor d’una revolta i de perdre el seu favor a Roma, Pilat cedeix a la voluntat del poble.
L’assotament i el “Ecce Homo”
Un dels moments més crus de la Sentència de Ponç Pilat a Verges és l’assotament a la presó del Pretori. Els saions, amb burles i escarnis, coronen Jesús amb espines i el vesteixen amb porpra reial abans de tornar-lo a presentar davant la gent. És llavors quan Pilat pronuncia les paraules icòniques:
“Ecce Homo! Heus aquí l’home nafrat, malferit i maltractat!”
El ritual de rentar-se les mans i la Sentència
Veient que la seva resistència és vana, Pilat demana aigua al seu escuder per fer el gest que ha passat a la història: rentar-se les mans públicament. Amb aquest ritual, es declara innocent de la sang de Jesús, deixant la responsabilitat sobre el poble jueu.
Immediatament després, es llegeix la sentència oficial que condemna Jesús a morir al Calvari entre dos lladres. L’acte finalitza amb Jesús abraçant la creu com a “estimada esposa” i l’inici de la Processó pels carrers de la vila.
