Si la primera caiguda a la Placeta serveix per situar-nos en el calvari de Jesús, la Segona Caiguda és el moment on l’hostilitat dels Jueus es desborda i es fa col·lectiva. A la Plaça 11 de Setembre, l’espai s’omple d’una tensió especial que marca el punt de no retorn abans d’encarar el tram final del recorregut.
La “Sardana” de la humiliació
El moment visualment més impactant d’aquesta escena és la reacció dels Jueus quan Jesús cau a terra per segon cop. Lluny de mostrar qualsevol gest de pietat, els Jueus s’agafen de les mans i inicien una sardana de salts i d’improperis al voltant de la creu.
Aquesta rotllana és un dels punts més crus de la nit. Mentre els Jueus salten, les manages fan una segona rotllana per la part exterior de l’escena. El so constant de les trompetes i els tabals a tota potència crea una atmosfera angoixant que aïlla Jesús en la seva solitud mentre és mofat públicament.
La ràbia dels Jueus: “La compassió desterro”
El text que es recita en aquesta plaça no deixa lloc a dubtes sobre la duresa del moment. Un dels Jueus proclama obertament la seva falta d’humanitat amb uns versos que ressonen amb força entre els vergelitans i visitants:
“Jo la compassió desterro i una gran ràbia m’inclina; que la millor medecina són aquests assots de ferro!”
Aquesta agressivitat verbal subratlla el realisme de la representació. L’actor que encarna Jesús ha de mantenir la seva serenor enmig d’un grup de Jueus que l’empenten i l’injurien contínuament. Recordant-nos que el camí cap al Calvari és una prova de resistència física i mental.
Simó Cireneu: Una ajuda per conveniència
És en aquest punt del recorregut on apareix la figura de Simó Cireneu. A Verges, però, la seva entrada no neix d’un acte de caritat espontani dels perseguidors. Els Jueus decideixen buscar algú que l’ajudi per una qüestió purament logística: tenen por que Jesús no arribi viu al Calvari i se’ls “mori abans d’hora”.
El Cireneu, descrit com un home cepat i amb força, assumeix el pes de la creu a canvi de “bona paga”. Tot i l’interès dels Jueus, el personatge del Cireneu aporta l’únic contrapunt de bondat en acceptar la càrrega perquè, en el fons, li fa “pena aquest home”.
El paper de les Filles de Jerusalem
A prop d’on té lloc la caiguda, les Filles de Jerusalem esperen el seu torn. La seva presència a la plaça és vital per equilibrar la balança: davant la fúria dels Jueus i el pas ferm de les manages, elles representen la llàgrima i el consol que acompanya el condemnat en la seva agonia.
