Dins el recorregut del Dijous Sant, la Primera Caiguda és un dels punts més esperats i emotius per tot el públic vergelità. Quan la comitiva arriba a la Placeta, l’espai es transforma en un escenari viu on el patiment de Jesús es fa tangible a través d’una sèrie d’encontres que marquen el sentit de la nit.
El marc de la representació
L’escena comença amb l’entrada de la processó en un espai recollit que permet una proximitat única entre els personatges i l’espectador. Així mateix, el so de les manages i la cridòria dels Jueus creen l’atmosfera de tensió necessària per al que està a punt de succeir. Tot i que el camí és llarg, és aquí on es condensen els primers miracles i gestos de compassió.
Un mosaic de personatges i emocions
En aquest sentit, la Primera Caiguda no és un fet aïllat, sinó un mosaic de tres moments fonamentals:
- La Curació del Cec: El pelegrí que, malgrat la seva foscor, reconeix la llum de Jesús i implora el miracle de la vista.
- L’Encontre amb la Mare: El dolor de la Verge Maria, que irromp en el seguici per abraçar el seu fill davant la mirada severa dels captors.
- El Gest de la Verònica: La pietat d’una dona que eixuga el rostre de Jesús, deixant-nos el prodigi de la imatge estampada al llenç.
Cal destacar que tot aquest quadre es tanca amb el diàleg de les Tres Maries, que ofereixen el seu consol femení davant les advertències profètiques del Mestre cap a les filles de Jerusalem.
Significat i tradició vergelitana
D’altra banda, per a la vila de Verges, aquesta escena representa la fidelitat a una narrativa que s’ha mantingut viva generació rere generació. En resum, la Primera Caiguda és el moment on la història sagrada baixa dels altars per caminar per sobre les pedres del poble.
Finalment, viure la Primera Caiguda és entendre l’essència de la nostra processó: un equilibri perfecte entre la duresa de la sentència i la tendresa de qui acompanya el condemnat. Per aquest motiu, la Placeta continua sent un lloc de pelegrinatge obligat cada nit de Dijous Sant.
