Dins el recorregut pels carrers de la vila, un dels moments més emotius és el de la Primera Caiguda. En aquest quadre escènic, la figura de la Verònica s’alça com un símbol de pietat i consol enmig del patiment. Així mateix, la seva intervenció a la Placeta és un dels punts àlgids que tot vergelità i visitant espera amb recolliment.
L’escena de la Primera Caiguda a la Placeta
Quan la processó arriba a la Placeta, Jesús, aclaparat pel pes de la creu, cau per primer cop. És en aquest instant quan la Verònica s’apropa amb una barreja de por i devoció. Cal destacar que, segons el guió tradicional de Verges, la dona demana permís per eixugar la cara del condemnat, veient com la suor i la sang “enlletgeixen la beutat del seu rostre”.
El llenç i el miracle del rostre: “Quin prodigi!”
L’element central d’aquest personatge és el llenç que porta a les mans. El text de la representació especifica que el drap està humitejat amb cura d’espinacard i de rosa, un detall que subratlla la delicadesa del gest. Un cop la Verònica eixuga la cara de Jesús, en retirar el drap, es produeix el miracle visual que deixa tothom admirat.
De fet, la Verònica exclama amb sorpresa: “Oh, què és això? Quin prodigi! No és eixa la cara pròpia de Jesús?”. Aleshores, mostra el llenç amb la imatge estampada als jueus, que es giren d’esquenes en un contrast dramàtic entre la fe de la dona i la duresa dels perseguidors.
Simbolisme de la Verònica dins el recorregut vergelità
Finalment, la Verònica representa la recompensa de la fe. Jesús li agraeix el gest afirmant que ha pagat amb escreix la seva acció donant-li una “inoblidable prova” del seu amor. D’altra banda, per a l’espectador, aquest personatge ofereix una treva de tendresa enmig de la crueltat del camí del Calvari.
En resum, la Verònica i el seu llenç són peces indispensables de la narrativa visual de Verges. Per aquest motiu, el seu pas pels carrers estrets de la vila continua sent un dels records més preuats que s’emporta qualsevol persona que visqui la nit de Dijous Sant.
