L’escena de l’Hort de Getsemaní a Verges és el pont definitiu entre la llibertat i la Passió. Deixem enrere la pedra nua de la Plaça per endinsar-nos en un escenari vestit amb oliveres reals, on el silenci de l’oració es trenca pel soroll de les armes. Aquest quadre de l’Hort de Getsemaní a Verges és un moment de contrastos brutals que transmet al públic la solitud i l’angoixa de Jesús abans de ser entregat.
L’agonia i l’aparició de l’Àngel
Mentre els apòstols Pere, Jaume i Joan cauen vençuts pel son al voltant d’un foc real, Jesús s’enfronta a la seva agonia més humana. Agenollat, pronuncia l’oració al Pare: “No envieu al vostre fill aquest calze i perill!”.
En aquest moment de màxima feblesa, apareix la figura de l’Àngel, una imatge icònica de la Processó de Verges, que li ofereix el calze de la Passió. La determinació de Jesús en acceptar el seu destí —“Compliré el vostre voler”— marca el canvi de to cap a la tragèdia imminent.
El bes de Judes: El senyal de la traïció
La quietud de l’Hort de Getsemaní a Verges s’esquinça amb l’arribada de Judes, seguit d’un escamot de jueus armats amb cadenes i teies, i les Manages amb tota la seva trompeteria. Judes utilitza el senyal pactat al Sanedrí: un bes per identificar el Mestre en la foscor.
Aquest gest de falsa estimació és el punt de no retorn que desencadena la violència a l’escenari.
El miracle de l’orella de Malcos
L’escena conté el darrer acte de curació de Jesús. Quan Pere, en un rampell de coratge, branda el ganivet i talla l’orella a Malcos, Jesús intervé immediatament. Tot i estar a punt de ser capturat, toca l’orella del seu agressor i el guareix completament.
Malcos, però, respon amb una traïció encara més cruel: “Oh rabí, tan gran favor… Però, amb això… doneu-vos pres!”. És el moment en què Jesús és lligat de mans i esclata contra el Sanedrí, recriminant-los que el vagin a buscar com si fos un lladre quan sempre havia predicat en pau al temple.
El camí cap a la Sentència
L’escena de l’Hort de Getsemaní a Verges acaba amb una imatge desoladora. Els deixebles fugen espantats i el presoner, empès pels soldats i enmig del so dels tambors, és conduït novament davant l’autoritat romana. La maquinària del judici s’ha posat en marxa i el següent destí serà el tribunal de Ponç Pilat.
