A partir de les dues sortides a Madrid de la Dansa de la Mort, les propostes de viatges per fer demostracions queien del cel, però el patronat ja havia decidit que la dansa de la Mort no tenia cap sentit fora del seu àmbit i de la data corresponent. L’any 1967 es varen negar a participar en el Concurso Nacional de Coros y Danzas convocat a Girona, i, més recentment en el XI Festival Internacional de Teatre, a Sitges, dins les Festes Parateatrals dels Països Catalans. Això si, sempre que no surti de Verges, la Dansa de la Mort pot ser divulgada, com demostra el fet que accedissin a enviar unes diapositives per a ser mostrades en el I Simposi d’Organitzadors de Representacions Històrico-culturals celebrat a Nàjera (Logronyo) els dies 5, 6 i 7 de juliol de 1971.
Tot i això l’any 1992 la Mort va fer un parell de desplaçaments més; en cap d’aquestes ocasions, però, no s’exhibiria pels carrers, sinó que faria la Reverència dins el temple. La primera representació serà novament a Madrid, a l’església de San Jerónimo del Real, en una mostra de drames litúrgics medievals corresponents al temps de quaresma, i la segona, a la catedral de Girona, amb motiu del VII Col·loqui Internacional de la Sicieté Internacional pour du Théâtre Medieval, dins l’apartat La reconstrucció del drama litúrgic del Dimecres de cendra.
De tota manera ho tenim molt clar: “la dansa de la Mort no fa bolos” com manifestava públicament el director de la processó en el programa “Som i serem”, dedicat a Verges, que fou emès per TV3 el 7 de desembre de 1995.
Ho deia i ho segueix dient cada vegada que algú ofereix de comprar l’ànima d’un dels tresors més valuosos de la nostra cultura. Ho repetirem tantes vegades com calgui, ell i tots els vergelitans, que tenim totalment assumit que la nostra Mort no és un espectacle, sinó una vivència i que, per tant, no fa actuacions. Qui vulgui conèixer-la, que vingui a Verges la nit del Dijous Sant.
