Les Tres Maries”, un terme profundament arrelat en la tradició cristiana, fa referència a tres figures femenines destacables en els relats dels Evangelis: Maria de Cleofàs, Maria Magdalena i Maria Salomé. Aquestes dones, a través de la seva presència i accions, juguen un paper fonamental en els esdeveniments que envolten la crucifixió i resurrecció de Jesús, dos dels moments més transcendentals de la història cristiana.
Segons les narratives evangèliques, Les Tres Maries van ser les primeres a descobrir el sepulcre buit de Jesús, testimoni directe d’un dels miracles més importants de la fe cristiana: la resurrecció. Aquest acte de descobriment no només reafirma la seva devoció i fidelitat inquebrantable cap a Jesús, sinó que també les situa com a figures centrals en la divulgació de la nova de la resurrecció.
La seva presència al sepulcre, juntament amb Maria, la mare de Jesús, simbolitza no solament la força i la resiliència femenina en moments de gran dolor i incertesa, sinó també la importància de la figura femenina dins dels primers anys de la tradició cristiana. Les Tres Maries representen la compassió, la fe incondicional i el paper actiu de les dones en els primers dies de l’Església.
A més, la seva història i el seu testimoni han estat objecte d’interpretació i veneració a través dels segles. Han inspirat innombrables obres d’art, literatura i han estat el centre de moltes tradicions i festivitats religioses. En diverses cultures i comunitats cristianes, Les Tres Maries són considerades símbols de la fe, l’esperança i la renovació espiritual. La seva història continua sent un element fonamental en la comprensió de la narrativa pasqual i en la celebració de la Setmana Santa, aportant una perspectiva profundament humana i emotiva als esdeveniments relatats en els Evangelis.
Maria, mare de Jesús
Maria, coneguda mundialment com a Santa Maria, Verge Maria o Maria, mare de Jesús, ocupa un lloc d’honor tant en el cristianisme com en l’islam. En el cristianisme, es destaca per ser la mare de Jesús de Natzaret, una figura que ha captivat a milions de persones al llarg de la història. La seva història és singular, marcada per la creença en la seva virginitat en el moment del naixement de Jesús, un fet que ha estat font d’inspiració, devoció i reflexió teològica durant segles.
Dins de la fe cristiana, Maria simbolitza no només la maternitat i la puresa, sinó també la força i la perseverança. La seva figura ha estat venerada d’innombrables maneres, des de representacions artístiques fins a litúrgies i oracions especials. En l’Església Catòlica Romana, Maria és reverenciada com la Mare de Déu, una advocació que ressalta la seva proximitat i relació especial amb Jesucrist. Igualment, en l’Església Ortodoxa, la seva figura és central i es troba representada en icòniques imatges i tradicions religioses.
La veneració de Maria
La veneració de Maria travessa fronteres religioses, estenent-se també a l’islam, on és coneguda com a Maryam. En aquesta tradició, Maryam és igualment reconeguda per la seva puresa i per ser la mare del profeta Isa (Jesús). La seva història i el seu caràcter són motiu d’admiració i respecte, i la seva vida es narra amb detall en els textos sagrats musulmans.
La influència de Maria en la cultura i l’art és immensa. Ha estat objecte de nombroses obres d’art, poemes, cançons i relats que busquen capturar la seva essència i el seu impacte espiritual. En moltes cultures, Maria és vista com un exemple de gràcia i comprensió, una font d’inspiració espiritual i moral. La seva presència en festes i celebracions religioses, com el Nadal i la Setmana Santa, reafirma la seva importància dins de la narrativa cristiana, mentre que les seves aparicions i miracles relatats en diferents parts del món continuen sent motiu de fascinació i fe per a molts fidels.
Maria de Clopas – Les Tres Maries
Maria de Clopas és reconeguda com una de les seguidores fidels de Crist. Dins l’Evangeli segons Joan 19:25, es fa esment de la seva presència en un moment crucial: la crucifixió de Jesús. El text diu: “Llavors hi havia dretes, a la vora de la creu de Jesús la seva mare, i la germana de la seva mare, Maria (l’esposa) de Clopas, i Maria Magdalena”.
La figura de “Maria de Clopas” s’envolta d’un aire d’ambigüitat, ja que el terme podria referir-se tant a la germana com a l’esposa de Clopas. Tradicionalment, la majoria ha acceptat que fos l’esposa de Clopas. No obstant això, s’ha suggerit també que podria ser germana de Maria, la mare de Jesús, o fins i tot la seva cosina, tenint en compte que en l’arameu i l’hebreu, els termes per a parentiu són menys específics. Aquesta interpretació s’amplia encara més amb la possibilitat que Maria de Clopas fos cunyada de Maria, és a dir, germana de Josep, espòs de Maria.
Aquestes especulacions són fonamentades en part per les tradicions de l’Església Catòlica Romana, que identifiquen els fills de Maria de Clopas, Jaume i Josies, mencionats en el Nou Testament com “germans de Jesús”, com a cosins biològics de Crist. D’aquesta manera, Maria de Clopas es perfil·la com a figura clau dins de la xarxa familiar i espiritual que envolta Jesús.
Addicionalment, algunes interpretacions situen a Maria de Clopas entre les dones que, el dia de Pasqua, van visitar la tomba de Jesús per ungir-ne el cos, destacant la seva importància dins dels esdeveniments que defineixen la Pasqua cristiana.
Maria Magdalena – Les Tres Maries
Maria Magdalena és esmentada tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret. És venerada com a Santa per l’Església Catòlica Romana, l’Església Ortodoxa i la Comunió Anglicana, amb la seva festivitat celebrada el 22 de juliol. La seva figura revesteix una importància especial per als corrents gnòstics del cristianisme. El seu nom està vinculat al seu lloc d’origen: Magdala, una ciutat situada a la costa occidental del llac de Tiberíades, l’existència històrica de la qual ha estat objecte de debat.
En els evangelis canònics, la informació sobre Maria Magdalena és relativament escassa, però se la menciona en relació amb quatre fets diferents. Segons l’evangeli de Sant Lluc, va allotjar i proveir materialment a Jesús i als seus deixebles durant la seva predicació a Galilea. També s’hi afegeix que anteriorment havia estat guarida per Jesús de set dimonis. Els evangelis de Sant Marc, Sant Mateu i Sant Joan la descriuen com a present en la crucifixió de Jesús. Com a part d’un grup de dones, Maria Magdalena va ser el primer testimoni de la resurrecció de Jesús segons els quatre evangelis canònics, i posteriorment va comunicar aquesta notícia a Pere i als altres apòstols. Un relat exclusiu de l’evangeli de Joan la presenta com a testimoni d’una aparició de Jesús ressuscitat.
Maria Salomé – Les Tres Maries
Maria Salomé, ara reconeguda com a Santa Salomé, va ser una destacada seguidora de Jesús de Natzaret. Tot i que és escassament esmentada en els evangelis canònics, la seva figura apareix amb més detall en alguns textos apòcrifs. Segons la interpretació tradicional cristiana, Maria Salomé podria haver estat la mare dels apòstols Jaume el Major i Sant Joan Evangelista. Hi ha indicis que suggeririen que era germana de Maria, la mare de Jesucrist, basant-nos en el verset de Joan 19:25.
Venerada com a Santa per l’Església Catòlica, la festivitat de Maria Salomé se celebra el 22 d’octubre. Un dels honors més destacats cap a la seva figura es troba a Santiago de Compostel·la, on probablement existeix l’únic temple dedicat exclusivament a ella: l’Església de Santa Salomé, construïda al segle XII.
Dins la tradició catòlica, s’ha debatut sobre la identitat de Maria Salomé, especialment en relació amb Maria de Cleofàs, una altra figura prominent en els relats bíblics. La tradició catòlica tendeix a distingir entre aquestes dues figures, reservant per a Maria Salomé el rol de “seguidora” de Jesús més que el de deixeble en el sentit estricte del terme.
En aquest context, Maria Salomé és també coneguda dins del grup conegut com “Les Tres Maries”. Aquesta designació, tot i ser popular en moltes interpretacions i representacions artístiques, no troba un suport textual explícit en els textos bíblics canònics. Així, la seva inclusió en el grup de Les Tres Maries continua sent objecte de discussió i interpretació dins dels estudis bíblics i teològics.
