Els esquelets més petits de la Dansa de la Mort de Verges porten un platet amb cendra per simbolitzar la mort. Si bé els altres símbols no demostraven tenir uns orígens ni unes connexions que els fessin provenir del món de la religió, la cendra, en canvi, sí. La cendra és el complement de l’esquelet.
La cendra ja apareix com a símbol en l’Antic Testament, però la seva significació no era pas la mort, sinó que era penitencial.
A la religió catòlica, s’esmenta el Dimecres de Cendra que representa l’inici de la Quaresma (Temps de penitència i renovació interior per preparar la Pasqua) on el poble catòlic es prepara en els pròxims quaranta dies reflexionant sobre la celebració de la Pasqua.
La cendra com a símbol de la mort, insisteix sobretot en dos conceptes: la universalitat de la mort a partir de la uniformitat de les restes. La individualitat humana és una cosa terrenal. Un cop mort el cos, la matèria es corromp i dóna un resultat uniforme en la seva conversió en pols.
L’altre concepte va lligat amb el temps. El temps és inexorable, res no el pot aturar i el seu efecte és visible. L’esquelet mostra el plat ple de cendra a l’espectador i l’impacte es produeix immediatament.
Els platets canvien la manipulació del signe a cada pas de dansa. Quan estan de cara a l’espectador li mostren el plat, sense traves, perquè el pugui veure bé i pugui captar-ne el missatge. Al pas següent, quan estan de cara a la bandera, marquen amb el dit el contingut del platet al mateix temps que alcen el braç que el sosté.
La cendra a l’Antic Testament
A l’Antic Testament, es narra la història de la Reina Esther i el seu cosí Mardoqueu. Quan va saber del pla per destruir el poble d’Israel, aquest es va vestir de cilici i cendra en senyal de dolor. Dol pel qual el seu poble travessaria.
També el rei David parla que va travessar temps de cendra i cilici quan va ser castigat per Déu en cometre adulteri. Ja que el nadó fruit d’aquesta relació va morir i David va passar dies postrat en cendres com a forma d’humiliació per a perdó del seu pecat.
