Verges, població del Baix Empordà situada a l’esquerra del riu Ter. La seva població és de 1166 habitants (2010). La principal font d’ingressos del poble són l’agricultura, la ramaderia i la construcció.

A l’època medieval es construeix la part més antiga o primitiva de la població. De la muralla que encerclava tot el poble en queden magnífiques mostres, sobretot a la plaça Major, on hi ha una porta que era l’entrada a la vila i dues torres (una quadrada segles XIII-XIV i l’altre circular segle XV-XVI) molt ben conservades. Dins les muralles trobem l’església, restes de l’antic castell (segles XII) que ocupava el lloc on ara hi ha l’Ajuntament i la Placeta que hi ha davant, i carrers com el del Ribossà o el de l’Església que conduïen a la porta oest de la muralla i que són veritables supervivents de la vila medieval. L’únic que queda del castell és una paret d’uns deu metres de llarg per cinc d’alt que actualment forma part de la Casa de la Vila. L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilisa, conserva l’absis semicircular i la meitat oriental de la nau de l’antiga església romànica.

La vila i el castell de Verges van ser possessió dels comtes d’Empúries fins a l’extinció del comtat. La baronia de Verges que comprenia Verges, La Tallada i Bellcaire fou incorporada a la corona el segle XVI. L’eixampla dels segles XVII i XVIII es deu a la relativa tranquil·litat que va viure l’Empordà en aquests temps, sobretot a la primera meitat del segle XVIII, la qual va permetre un important creixement del poble. Com que dins del recinte murallat ja no hi quedava espai, les cases foren construïdes fora, seguint els camins que portaven a les portes de sortida o, fins i tot, adossant-se a la muralla com passa en el carrer dels Valls. Els carrers Major, dels Bous, Ample, dels Valls, de Fora etc. es formaren en aquesta època en què Verges era cap d’una important batllia reial que comprenia els pobles de La Tallada, Bellcaire, Canet de Verges, Jafre, Vilopriu, Camallera, Saus, Garrigoles, Maranyà, Tor, Colomers i Gaüses

Malgrat que Verges no ha superat el nombre d’habitants que tenia al segle XVII, el desig de viure en cases que reunissin millors condicions i la creació d’alguna petita indústria ha fet que, ja a finals del segle passat, sobretot a partir dels anys seixanta, la vila experimentés una nova i important expansió urbanística.

A Verges, a part de venir-hi pel Dijous Sant, és imprescindible venir a qualsevol època de l’any. Si ho feu el dimarts de carnestoltes, tindreu ocasió de participar en la festa de La Sopa, àpat popular integrat en les festes carnavalesques. En qualsevol altre moment, al centre de la població es pot visitar l’església dedicada a Sant Julià, que conserva una important part romànica, i veure també les restes de les muralles i torres de finals de l’edat mitjana que havien fortificat la població.

La proximitat de la vila al Ter l’ha influït decisivament. És agradable fer una passejada per les ribes d’aquest riu la Mota entre les zones de conreu i les fresques arbredes. Del Ter en surt precisament un rec, el rec del Molí que frega les cases de la vila ubicades en les restes de la muralla, passa per sota un molí, i se’n va cap al nord en direcció a Bellcaire. Aconsellaríem no abandonar el terme de Verges sense fer abans una darrera visita. Per la tranquil·la i deliciosa carretera local que porta en direcció a Garrigoles que s’arriba fins a La Vall.

 

Verges, el poble

Verges, el poble

Verges