La gran nit vergelitana es divideix en dues parts. L’una comença a les deu a la plaça major, i és la representació del Misteri de la Passió o dit oficialment, els darrers dies de la vida de Jesús. L’altre, la més coneguda, és la Processó. Entre les dues parts, formen la famosa Processó de Verges.

La representació teatral

L’ambient medieval que Verges ha sabut donar a aquesta representació, però, no podia ser més adequat i alhora natural: la Plaça Major. Malgrat que la recent afluència massiva de gent i consegüent increment d’ingressos econòmics que suposaria la implantació de la cabuda d’assistents han fet pensar alguna vegada a traslladar-lo a un espai més ampli i ben aixoplugat, el bon gust ha fet que es mantingués en aquest lloc. L’escenari té dos nivells units per unes escales, el superior l’ocuparà la Samaritana, l’àngel que oferirà el Calze de l’Amargura, Pilat i els components del Sanedrí, mentre que Jesús estarà sempre a l’inferior, acompanyat pels apòstols en el Sant Sopar o assotat pels Jueus.

Aquest son els actes de la representació:

  • Entrada de Jesús a Jerusalem (El Ram)
  • Conversació de la Samaritana
  • El Sant Sopar
  • El Sanedrí o Venda de Jesús
  • Entrada de la dansa de la Mort
  • L’hort de Getsemaní
  • La sentència de Pilat

Al final de la representació teatral arriba quan els jueus, arresten a Jesús, el retiren de l’escenari i se l’enduen, acompanyats de les manages. A partir d’aquest moment comença la Processó pels carrers de la vila.

La processó pels carrers

Tots els integrants de la Processó ja s’han congregat entre el casal i l’Església, esperant que sigui el seu torn d’incorporar-se a la Processó. Després de baixar el fort pendent del carrer de l’Església i enfilar el del Ribossà, tindrà lloc a la Placeta la Primera caiguda, que comprèn diverses escenes.

La primera serà la Guarició del cec, després Jesús trobarà la seva mare, la Verònica i les Filles de Jerusalem, tots ells després de recitar els versos corresponents, s’incorporaran a la Processó. La segona caiguda tindrà lloc a plaça de l’Onze de Setembre, sense cap diàleg.

Després de la segona caiguda i d’haver passat tot el carrer Ample, la Processó arriba a un dels punts més esperats: el Carrer dels Cargols. Després de passar pel Carrer dels Cargols i pel del Migdia arriben al rec del Molí i continuen pel carrer de la Font fins a la plaça Major, on Jesús fa un bellíssim monòleg durant la tercera caiguda; allí el Cirineu el relleva del feixuc pes de la creu (80 quilos que ha anat arrossegant pacientment per tots els carrers)

Abans la processó acabava amb el relleu del Cirineu, però a partir del 1981 es va incorporar la Crucifixió per donar més realisme i interès. També mereix ser destacat el cor de l’Stabat Mater, la peça que interpreten és una bella prosa llatina amb melodia de cant gregorià, inserida en el missal romà en 1727, que fa referència al sofriment de la Dolorosa al peu de la creu.

Uns altres personatges i aquests quasi inadvertits, són els perxoners, encarregats de controlar que tot vagi bé i de solucionar qualsevol imprevist de material que es pugui deteriorar o fins i tot el relleu d’algun figurant que per raons extremes hagi d’abandonar la comitiva. N’hi ha un o dos per a cada quadre, i d’altres que serveixen de suport general, repartits entre la resta de personatges. La Processó arriba a la seva fi quan, dalt de les escales que separen el desnivell de la Placeta amb l’Església, Jesús és crucificat.

Al principi els espectadors només sentiran els cops de martell propiciats pels Jueus, que il·luminen l’indret amb una torxa a la mà. Després l’únic focus de llum artificial mostrarà com alcen a pes de braços la creu amb Jesús clavat, ara ja despullat de la túnica que l’abrigava. Cal destacar que simultàniament a la Crucifixió, a l’Església la dansa de la Mort posa fi a la seva actuació dins l’església amb l’adoració al Santíssim.

 

Jesús guarint el cec a la Placeta.

Jesús guarint el cec a la Placeta.

La Mort a punt per entrar a la Placeta.

La Mort a punt per entrar a la Placeta.