Les Tres Maries és el nom genèric amb què es denomina a Maria de Cleofàs, Maria Magdalena i Maria Salomé, les tres dones que, segons la interpretació tradicional dels Evangelis canònics, van arribar al sepulcre de Jesús i van acompanyar Maria, mare de Jesús.

 

Maria, mare de Jesús

Maria, coneguda en el cristianisme i en l’islam com a Santa Maria, Verge Maria o Maria, mare de Jesús, fou la mare de Jesús de Natzaret, que d’acord amb la doctrina cristiana, quan el va donar a llum, era la promesa de Josep, i esperaven encara que arribés el temps de les noces per a consumar el matrimoni; és a dir, creuen que Maria era verge quan va donar a llum a Jesús. La majoria dels cristians i musulmans creuen que Maria era verge quan concebé de l’Esperit Sant, per miracle de Déu. Els creients cristians l’acostumen a reconèixer com a Mare de Déu.

Maria és venerada en la fe cristiana, principalment en l’Església Catòlica Romana i l’Església Ortodoxa.

 

Maria de Clopas

És una de les seguidores de Crist. A l’Evangeli segons Joan 19:25, és esmentada com a present a la crucifixió: “Llavors hi havia dretes, a la vora de la creu de Jesús la seva mare, i la germana de la seva mare, Maria (l’esposa) de Clopas, i Maria Magdalena”.

“Maria de Clopas” és un terme ambigu, ja que pot voler dir tant la germana de Clopas com la seva esposa. Tradicionalment s’ha identificat com a esposa. S’ha interpretat també, però, com que Maria de Clopas era germana de Maria, mare de Jesús. Una tercera interpretació diu que Maria de Clopas no era germana, sinó cosina de la mare de Jesús, ja que l’arameu i l’hebreu no diferencien aquest parentiu; també podria ésser la seva cunyada i, per tant, germana de Josep, espòs de Maria. Les tradicions de l’Església Catòlica Romana identifica els fills de Maria de Clopas, Jaume i Josies, que al Nou Testament són anomenats “germans de Jesús”, com a cosins biològics de Crist. Per tant, Maria de Clopas hauria d’ésser germana o cunyada de Maria.

Algunes interpretacions fan que Maria de Clopas sigui una de les dones que van el dia de Pasqua a la tomba de Jesús, per ungir-ne el cos.

 

Maria Magdalena

És esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret. És considerada Santa per l’Església Catòlica Romana, l’Església Ortodoxa i la Comunió Anglicana, les quals en celebren la festa el 22 de juliol. Revesteix una especial importància per als corrents gnòstics del cristianisme. El seu nom fa referència al lloc de procedència: Magdala, una ciutat situada a la costa occidental del llac de Tiberíades l’existència històrica de la qual és objecte de debat.

La informació sobre Maria Magdalena als evangelis canònics és escassa. Se l’esmenta en relació amb quatre fets diferents:

  • D’acord amb l’evangeli de sant Lluc, Maria Magdalena va allotjar i proveir materialment Jesús i els seus deixebles durant la predicació a Galilea. S’hi afegeix que anteriorment havia estat guarida per Jesús: “L’acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat guarides d’esperits malignes: Maria, anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis […]”.
  • D’acord amb els evangelis de Sant Marc, Sant Mateu i Sant Joan, va ser present en la crucifixió de Jesús.
  • En companyia d’altres dones, fou el primer testimoni de la resurrecció, segons una tradició en què concorden els quatre evangelis canònics. Després va comunicar la notícia a Pere i als altres apòstols.
  • Segons un relat que solament apareix a l’evangeli de Joan, fou testimoni d’una aparició de Jesús ressuscitat.