Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús, el van lligar i el dugueren primer a casa d’Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell:

  • “Val més que un sol home mori pel poble”.

Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati de la casa del gran sacerdot. Pere s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. La criada que feia de portera digué llavors a Pere:

  • Criada: Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home?.
  • Pere: No, no ho sóc pas.

Com que feia fred, els criats i els guardes del temple havien preparat brases i s’estaven allà, escalfant-se. Pere també s’escalfava amb ells. Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina.

Jesús li contestà: “Jo he parlat al món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat. Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m’escoltaven quines coses els deia; ells saben el que he dit”.

Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient:

  • Guarda: És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?.
  • Jesús: Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?.

Llavors Annàs l’envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot. Mentrestant Simó Pere s’estava allà dret, escalfant-se. Li digueren:

  • Guarda: Vols dir que tu no ets també deixeble d’Ell?.
  • Pere: “No, no ho sóc pas”.
  • Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella, li digué: “Però si jo t’he vist a l’hort amb Ell!”.
  • Pere: “No, no ho sóc pas”, i a l’instant el gall cantà.

Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué:

  • Pilat: Quina acusació porteu contra aquest home?.
  • Jueus: Si aquest no fos un criminal, no te l’hauríem entregat.
  • Pilat: Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d’acord amb la vostra Llei.
  • Jueus: A nosaltres no ens és permès d’executar ningú.

Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir. Llavors Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:

  • Pilat: Tu ets el rei dels jueus?.
  • Jesús: Surt de tu, això que em preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi?.
  • Pilat: Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet?.
  • Jesús: La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí.
  • Pilat: Per tant, tu ets rei?.
  • Jesús: Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.
  • Pilat: “I què és la veritat?”.

Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué:

  • Pilat: Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?.
  • Jueus: “Aquest, no! Volem Barrabàs”. Barrabàs era un bandoler.

Llavors Pilat féu assotar Jesús. Els soldats li van posar al cap una corona d’espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. Se li acostaven i li deien: “Salve, rei dels jueus!”. I li pegaven bufetades. Pilat tornà a sortir i els digué:

  • Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar.

Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra.

  • Pilat: Aquí teniu l’home!.
  • Jueus: “Crucifica’l, crucifica’l!.
  • Pilat: Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar.
  • Jueus: Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s’ha volgut fer Fill de Déu.

Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús:

  • Pilat: D’on ets, tu?. Però Jesús no li tornà contesta.
  • Pilat: A mi no em parles? No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?.
  • Jesús: No tindries cap poder sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. Per això el qui m’ha entregat a tu és culpable d’un pecat més gran.

Des d’aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar:

  • Jueus: Si deixes lliure aquest home, no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar.

Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l’Empedrat, en hebreu Gàbata. Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia.

  • Pilat: Aquí teniu el vostre rei.
  • Jueus: Fora, fora, crucifica’l!.
  • Pilat: Al vostre rei, haig de crucificar?.
  • Jueus: No tenim cap altre rei fora del Cèsar.

Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat.

Escena de Pilat

Escena de Pilat – Foto: Xavier Llop Torres