En el calendari cristià, el Dijous Sant es commemora l’últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles, abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat, l’anomenat Sant Sopar.

També es commemora l’oració de Jesús a l’hort de Getsemaní. Després de l’Últim Sopar, Jesús es va dirigir a l’hort, on acostumava reunir-se amb els seus deixebles a pregar. Segons els evangelis era un lloc que tant Jesús com els seus deixebles visitaven freqüentment el que va permetre a Judes de trobar-lo. Els Evangelis descriuen la tristesa agònica que el va assaltar en aquest moment, i l’actitud del Natzarè: pregar i anunciar als apòstols que s’acostaven els soldats que l’anaven a detenir, guiats per Judes Iscariot.

Abans, el Dijous Sant era dia de silenci, la gent no sortia de casa, es practicava dejú i les campanes no marcaven les hores, com a mostra de respecte. A alguns indrets, se celebren les processons de silenci, on s’escenifiquen la captura, la crucifixió, l’agonia i mort de Crist.

Els motius que impulsen tot un poble a celebrar aquest tipus de manifestació, lluitant de costat per sortir-se cada any amb la seva d’una manera airosa, no són necessàriament religiosos, encara que els actes que la configuren tinguin aquest caire. Els mòbils que impel·leixen la gent a reunir-se per compartir una il·lusió comuna són ben diversos, i probablement tan pregons que ni ells mateixos els coneixen. Ateus, agnòstics i fidels, simpàtics i rondinaires, nens, joves i vells, persones de diferent estatus socials…, cap no faltarà a la cita, i si algú no hi pot ser present per alguna raó imperiosa, segur que durant tot el dia serà la persona més malhumorada i enyoradissa de la terra. Aquest és el gran misteri de la processó de Verges.

La diada de Dijous Sant a Verges, es podria dividir en dos parts (el gran dia i la gran nit), que alhora es subdividirien en dues més (mati i tarda, i representació i processó, respectivament).