En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allí es troba el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, estava assentat bonament a la vora del pou.
Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions.

  • Jesús: Dóna’m aigua.
  • Samaritana: Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que sóc una dona samaritana?
  • Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans.
  • Jesús: Si saberes què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li dónes aigua, series tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada.
  • Samaritana: Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per a poar l’aigua. D’on la traieu, l’aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. Vós sou més gran que ell?
  • Jesús: Els qui beuen d’aquesta aigua tornen a tindre set, però qui begui de la que jo li donaré mai més tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dins d’ell per a donar-li vida eterna
  • Samaritana: Senyor, doneu-me sempre d’aquesta aigua: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més ací a poar aigua del pou.
  • Jesús: Vés a cridar el teu marit i torna.
  • Samaritana: No en tinc, de marit.
  • Jesús: Tens raó, n’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit és veritat.
  • Samaritana: Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és a Jerusalem.
  • Jesús: Creu-me, dona; s’acosta l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s’acosta l’hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare. En esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això, els qui l’adoren han de fer-ho en esperit i en veritat.
  • Samaritana: Sé que ha de vindre el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingi, ens ho explicarà tot.
  • Jesús: El Messies sóc jo, el qui parla amb tu.

En aquest mateix moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells gosà preguntar-li què volia o de què parlava amb ella.

La dona deixà estar el càntir i se n’anà al poble a dir a la gent:

  • Samaritana: Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No serà el Messies?

La gent isqué del poble i anà a buscar-lo.
Mentrestant, els deixebles li deien convidant-lo:

  • Mengeu, rabí.
  • Jesús: Jo, per a menjar, tinc un altre aliment que vosaltres no sabeu. El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra.
  • Deixebles: “Quatre mesos més i ja estarem en la sega.”
  • Jesús: Alceu els ulls i mireu els camps: ja estan daurats a punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i arreplega el gra per a la vida eterna, perquè s’alegren junts el sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita “un és el qui sembra i un altre el qui sega.” Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Són altres que van treballar; vosaltres sou sobrevinguts, en el treball que ells havien fet.

Molts samaritans d’aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona que assegurava:

  • “M’ha dit tot el que he fet.”

Per això, quan els samaritans anaren a buscar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I es va quedar dos dies.
Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona:

  • Ara ja no creiem només per allò que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és de veres el Salvador del món.

Evangeli segons Sant Joan 4, 5-42

 

Crist es presenta davant la samaritana com una persona fatigada, assedegada de tant caminar, com qui té urgència de saciar una necessitat pròpia de l’organisme. Es presenta com a home.

Podria haver aparegut d’una altra forma per exemple dient immediatament que era el Fill de Déu o fent rajar gran quantitat d’aigua del pou, perquè sabés seguida qui era. No obstant això, la pedagogia de Crist és una pedagogia d’amor, d’espera, de comprensió, de respecte a la mateixa llibertat.

A Verges, el text actual està adaptat a la parla actual. El quadre segueix molt els textos antics, però retalla alguns versos per disminuir la duració de l’obra. També es nota que hi ha intervingut alguna mà bastant poètica (Maria Perpinyà) per fer el text més clarificador.