Les danses antigues, i per imitació també les folklòriques actuals, presenten unes funcions de regiment de la dansa que són encarregades a algun dels dansaires concrets. Aquestes funcions les executa el dansaire que es coneix com a capdanser. Ell és qui regeix la dansa; sol ésser un dels components més experimentats i amb més anys de pràctica. En les danses lineals sol ser el que obre el camí i condueix a la resta de dansaries. La dansa de la Mort de Verges té també un dansaire que executa la funció de capdanser: és el personatge que es coneix amb el nom de La Dalla per la seva posició extrema, és qui marca la direcció segons la qual avancen la resta dels components. És també, per tradició, el dansaire més experimentat, ja que li cal saber quan ha de guanyar terreny respecte als altres quadres de la processó, o bé quan ha de retenir el pas per conservar el mínim espai que es necessita per dansar. Avança d’esquena a la direcció de la dansa, però com que fa una volta completa sobre ell mateix pot observar tot el seu entorn a cada pas. D’aquesta observació, en sortirà la seva resposta en el comandament de la dansa; però la visió de les proporcions de l’espai ha d’ésser ràpida. És l’únic esquelet que fa una rotació sencera sobre el seu eix a cada pas de dansa, i això comporta un esforç superior a la resta de
dansaires i també una dosi d’equilibri molt més elevada. Així, doncs, no n’hi haurà prou que sigui observador, ràpid de deducció i experimentat, sinó que a més haurà de ser de gran agilitat i resistència física.

Per reunir totes aquestes qualitats res millor que un dansaire adult; per això La Dalla és un dels dos dansaires adults de la dansa.

La posició del cos en la dansa, a part de les cames, és completament estàtica. No pot fer moviments de braços perquè necessita les mans per a subjectar l’instrument que porta, la dalla.

La posició de cos i braços és la pròpia del segador que fa anar la dalla, la fulla de la dalla arran de terra i les mans aferrades a les manetes de l’instrument; no efectua la torsió pròpia de segar perquè ja executa amb les cames el moviment de rotació que té encomanat. La dalla com a instrument simbòlic és el més tòpic de la mort; a més, és el més usat en totes les representacions artístiques, i fins i tot les danses de la Mort que només tenien un instrument simbòlic solien ser ballades per un dansaire amb una dalla.

El Capdanser

El Capdanser – Foto: http://www.xavicalzada.com/