El Sant Sopar

El Sant Sopar, l’Últim Sopar, o també anomenat el Sopar del Senyor. Al Nou Testament, el menjar final compartit per Jesús i els seus deixebles en una estança alta a Jerusalem, amb motiu de la institució de l’Eucaristia. La història de l’Últim Sopar a la nit abans de la crucifixió de Crist es relata en quatre llibres del Nou Testament (Mateu 26:17–29; Marc 14:12–25; Lluc 22:7–38; i 1 Corinti 11:23 –25). Les cartes de l’Apòstol Sant Pau i els Fets dels Apòstols demostren que els primers cristians creien que aquesta institució incloïa un mandat per continuar la celebració com a anticipació en aquesta vida dels goigs del banquet que havia de venir al regne de Déu.

Els evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) i les primeres tradicions de l’església afirmen que l’Últim Sopar va passar a la Pasqua. Segons el relat bíblic, Jesús va enviar dos dels seus deixebles a preparar el menjar i es va reunir amb tots els deixebles a l’estança alta. Els va dir que un el trairia. Després de beneir el pa i el vi i donar-los a menjar i beure, Jesús els va dir que era el seu cos i la seva sang de l’Aliança. Encara que el relat de la Crucifixió a l’Evangeli segons Joan indica que l’Últim Sopar no va poder haver estat un sopar de Pasqua, molts intèrprets accepten el relat dels Evangelis Sinòptics.

El Sant Sopar segons l’Evangeli

El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús:

  • Deixebles: On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar Pasqual?

Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:

  • Jesús: Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: “El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.

Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:

  • Jesús: Preneu: això és el meu cos.

Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué:

  • Jesús: Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.

Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
Llavors Jesús els digué:

  • Tots fallareu, perquè diu l’Escriptura: Mataré el pastor, i les ovelles es dispersaran. 28 Però després de la meva resurrecció aniré davant vostre a Galilea.
Pere li va dir:
  • Pere: Ni que tots fallin, jo no.
  • Jesús: T’ho asseguro: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.

Però ell afirmava amb més insistència:

  • Pere: Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.

I tots els altres deien el mateix.

Mt 26,17-19; 26.26-30; 26,31-35/ Lc 22,7-13; 22,15-20; 22,31-34 / Co 11,23-25 / Jn 13,36-38

El Sant Sopar de Jesús. Processó de Verges
El Sant Sopar de Jesús a la Processó de Verges. Foto: Albert Barnosell | Instagram
Judes durant el Sant Sopar
Entre vosaltres, hi ha un traïdor que em trairà. Foto: Albert Barnosell | Instagram
(Total de visites 436, 1 visites avui)